Situat a 1.075 metres d'altitud a l'entrada de la vall del riu de Pi, entre la carena de la Serra del Cadí i la ribera del Segre. Un territori mil·lenari documentat des de l'any 982 que integra el poble de Pi, el barri del Pedró, el nucli de Cortariu (1.230 m) i l'antic vilar de Nèfol (1.250 m), dins el municipi de Bellver de Cerdanya.
Textos i descripció territorial recuperats del portal històric de valldepi.cat i actualitzats amb la informació geogràfica dels nuclis de la vall i de la baga.
El poble de Pi es troba a la comarca de la Baixa Cerdanya, a l'entrada de la vall que du el mateix nom. Aquesta localitat, que pren forma política sota l'empara d'una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), forma part del municipi de Bellver de Cerdanya.
El seu territori s'estén de sud a nord des de la carena axial de la Serra del Cadí (on supera els 2.400 metres al Puig Terrers), pel sud, fins al riu Segre i les Basses de Gallissà, pel nord. La vall té com a columna vertebral el riu de Pi, que neix de diverses fonts d'alta muntanya, s'alimenta de torrents al llarg del seu curs i desemboca finalment al Segre.
En el seu començament, quan sortim del poble de Pi (1.075 m), la vall se'ns presenta oberta i assolellada, però a mesura que remuntem cap a l'Agre es va tancant fins a fer-se gairebé engorjada sota la Roca Foradada i l'Avetosa, per tornar a obrir-se en amplis prats subalpins al Gònec i al Pradell, als peus de la muralla del Cadí.
Nucli principal situat a la sortida de la vall cap al pla cerdà, presidit per l'església parroquial de Santa Eulàlia de Pi, l'edifici comunal Els Estudis i l'antiga Ferreria. Inclou el barri del Pedró, lloc històric des d'on es beneïa el terme per Sant Urbà.
42.3517, 1.7619
Documentat ja el 1294 com a Quartariu. Enfilat a 1.230 m d'altitud al vessant occidental de la vall de Pi, en ple Parc Natural del Cadí-Moixeró. No té església i està format històricament per quatre cases o masos: Cal Balma, Cal Mallorca, Cal Vellaques i Cal Quel (Cal Caló).
42.3454, 1.7542 · Estació Ecowitt IBELLV59 ↗
Esmentat el 1294 com a villare de Nephel (topònim d'origen romà). Situat en un replà assolellat a l'est de Pi a 1.250 m d'altitud, amb esplèndides vistes sobre tota la plana de la Batllia i envoltat per l'espessa pineda i avetosa del Bac de Nèfol.
42.3439, 1.7643
Segons la classificació toponímica tradicional de valldepi.cat, el territori de Pi es divideix en cinc grans sectors:
A ponent de Pi, units per camins planers entre prats de dall, es troben els nuclis veïns del municipi de Bellver:
Consulta l'estat actual i la previsió a 5 dies a tres cotes d'altitud de la Vall de Pi, l'accés directe a l'estació meteorològica pública Ecowitt de Cortariu (IBELLV59) i la càmera en viu orientada cap a la Serra del Cadí i l'entrada de la vall.
Carregant dades meteorològiques de Pi (1.075 m)...
Carregant dades meteorològiques de Cortariu (1.230 m)...
Carregant dades meteorològiques de Roca Foradada / El Gònec (1.585 m)...
Explora els nuclis de Pi, Cortariu i Nèfol, commuta entre el plànol de carrers, l'ortofoto per satèl·lit, el mapa excursionista i la capa oficial en directe de la Direcció General del Cadastre, i consulta el nomenclàtor històric dels 24 carrers del poble.
Aprovat per l'EMD de Pi i publicat al Butlletí Oficial de la Província de Lleida (BOPL núm. 131, de 26 de setembre de 2006). 📄 Descarrega el BOPL original (PDF)
L'EMD de Pi va ser creada l'any 1918 (després d'haver constituït municipi propi amb Nèfol i Cortariu al segle XIX) i gestiona el patrimoni comunal i forestal, l'enllumenat, la via pública i els serveis locals de Pi, dins el municipi de Bellver de Cerdanya.
Composició de la Junta de Veïns de l'EMD de Pi sorgida de les eleccions municipals del 28 de maig de 2023.
valldepi.cat, del nomenclàtor de carrers i de la rehabilitació d'Els Estudis i la Ferreria) i Lluís Casanovas Serra (president a partir de 2011, en memòria del qual es creà la cursa Vertical de Pi).
Enllaços directes als portals oficials de l'EMD de Pi (emdpi.eadministracio.cat) i de l'Ajuntament de Bellver de Cerdanya (bellver.org) per presentar instàncies, consultar expedients i veure els edictes municipals:
Presenta sol·licituds, comunicacions o instàncies genèriques al registre electrònic oficial de l'EMD de Pi.
Accedeix a la Carpeta Ciutadana amb certificat digital o IdCAT Mòbil per fer seguiment dels teus expedients.
Consulta els edictes, convocatòries, pressupostos i acords oficials exposats al públic per l'EMD de Pi.
Consulta les sessions, convocatòries i actes aprovades per la Junta de Veïns de l'EMD de Pi.
Presenta instàncies per a temes administratius municipals de Bellver de Cerdanya (urbanisme, padró, tributs, llicències).
Accés a la carpeta ciutadana, expedients, ordenances i tràmits de l'Ajuntament de Bellver de Cerdanya.
Edictes, anuncis d'informació pública i normatives municipals de l'Ajuntament de Bellver.
Licitacions d'obres i contractes públics a la Plataforma de Contractació de la Generalitat.
Directori verificat dels negocis, restaurants, allotjaments rurals, empreses d'activitats i explotacions agrícoles i ramaderes actives a Pi, Cortariu i l'entorn immediat.
Establiment històric al centre de Pi. A la planta baixa acull el Restaurant El Nou Cal Caterí, referent de cuina catalana i cerdana tradicional amb producte local (arrossos de muntanya, carns, canelons), i a la part superior ofereix els Apartaments Cal Caterí / Cal Pelegrí, apartaments rurals independents totalment equipats.
Situat a l'antic mas de Cal Bonet (conegut anteriorment com a Hotel de Pi). Hotel rural amb encant d'enfocament «Adults Only» en una casa cerdana de pedra i fusta al Carrer Major de Pi, molt valorat per a estades de tranquil·litat, senderisme i ciclisme. A Pi també hi opera l'allotjament turístic registrat Can Marc de Pi.
Empresa amb seu al mateix poble de Pi, impulsada per Iu Rosell, especialitzada en el lloguer de buggies 4x4 i la realització d'excursions i rutes guiades off-road pels camins i pistes de la Cerdanya (a l'estiu amb rodes i a l'hivern sobre neu).
Gestionat per l'Associació Aula de Natura Cortariu-Cadí a Cal Quel / Cal Caló, al nucli de Cortariu (1.230 m). Casa de colònies, alberg per a grups, escoles, esplais i famílies en ple Parc Natural del Cadí-Moixeró, envoltat de prats i boscos.
El sector primari és l'ànima històrica i viva del paisatge de Pi i Cortariu. Les cases de pagès i explotacions agràries i ramaderes familiars del poble es dediquen a la cria extensiva de bestiar boví de raça Bruna dels Pirineus i d'egües de Cavall Pirinenc Català, combinant el conreu de farratges i prats de dall al Pla de Pi amb les pastures d'estiu a la muntanya comunal de Pi (Prat Rodó, l'Agre i el Gònec).
Al poble veí de Santa Eugènia de Nerellà (a 1,5 km de Pi) hi ha l'Hípica Els Torrents (rutes a cavall i escola d'equitació) i l'Hotel Rural Els Torrents (actualment sense restaurant obert al públic general; només servei de sopar per als hostes allotjats). A 2 km es troben la Casa de Colònies Ridolaina i l'Hotel Cal Rei / Restaurant Camins de Talló.
Des del primer esment documental de Pinum l'any 982 i el tractat de límits amb Bellver de 1294 fins a la Ferreria de Pi, la Festa Major amb la cursa Vertical de Pi i el tradicional «Cuinat de Pi» per Santa Eulàlia.
El topònim de Pi (Pinum) ja apareix documentat l'any 982, i la seva església parroquial de Santa Eulàlia de Pi és citada des de l'any 1003 (i posteriorment a les visites pastorals dels anys 1312–1314). Durant l'edat mitjana, Pi comptava amb castell propi i senyoria jurisdiccional.
El 24 de maig de 1294 (nono kalendas junii anno Domini Mº CCº XCº quarto) es va signar un històric tractat de pau i delimitació de termes entre els cònsols de la nova vila reial de Bellver (Pulcrovisu) i els germans Ramon i Guillem de Ripa (Rippa), senyors de Pi. L'acord va fixar la frontera entre Pi i Bellver mitjançant creus gravades a la roca (rupem cruce signatum) passant pel vilar de Nèfol (villare de Nephel), el puig de Ricard, la mata de Ramestrany i el camí de Cortariu (via de Quartariu).
«...Scilicet quantum includitur a parte Orientis per viam qua itur recto modo de Pulcrovisu ad villare de Nephel et de dicto villari itur et ascenditur superius recto modo asopla subtus paudium de Richart et inde uadit et ascendit usque ad rupem cruce signatum et in quo facta cruce pro termino... et dicitur via de Quartariu...»
Al segle XVII la jurisdicció es consolidà com a Baronia de Pi (vinculada al llinatge dels Peguera, senyors de les valls de Pi i Vilella). Al segle XIX Pi, Nèfol i Cortariu formaren municipi propi abans d'integrar-se a Bellver i constituir-se en EMD l'any 1918.
Setembre · Festa Major
Celebrada el darrer cap de setmana de setembre. Combina el tradicional concurs de truites d'ou i sopar popular del divendres amb la cursa Vertical de Pi i les curses de buggies i motocròs al Pla de Pi, inflables i xocolatada infantil, ball de nit i concerts, la Missa solemne de Festa Major a Santa Eulàlia, l'ajaçada popular sota el pi de Pi i el campionat de botifarra.
Dissabte de Festa Major
Cursa vertical de córrer per muntanya que se celebra el dissabte de la Festa Major de Pi (nascuda en memòria de Lluís Casanovas, i que en algunes edicions també comptà amb modalitat BTT). Amb sortida des de la Plaça de Pi, salva uns +520 metres de desnivell positiu en poc menys de 3 km pujant directe cap al Cremat, i culmina amb l'entrega de premis i una gran botifarrada popular.
10 de desembre · Santa Eulàlia
Per Santa Eulàlia de Mèrida (patrona de Pi, al voltant del pont de desembre) se celebra la Festa Petita amb missa solemne al migdia i, al vespre a l'edifici Els Estudis, el tradicional Cuinat de Pi: una gran escudella barrejada catalana cuinada a foc lent des de les 12 del migdia amb botifarra, gallina, pilota, orella de porc, cigrons, patata i col, seguida de coca, moscatell i ball.
La muntanya de Pi s'enfila des dels 1.075 m del poble fins als 2.548 m de la carena axial del Cadí, formant una de les valls més feréstegues, obagues i autèntiques del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Explora els seus paratges emblemàtics en el visor interactiu en 3D, descarrega les fitxes d'excursions o segueix els tracks a Wikiloc.
42.3192, 1.7568
Situada al fons de la vall vora el torrent de Pi, l'Àrea recreativa i Font de l'Agre (1.355 m) és la porta d'entrada a l'alta muntanya de Pi. Poc després de la cadena que regula el pas motoritzat, el camí passa pel Cortal del Po (1.370 m) i el barranc de l'Agre de Moixó abans d'enfilar-se cap a l'Avetosa.
42.3064, 1.7641
El símbol geològic de la Vall de Pi: un arc natural obert per carstificació a la calcària de 20 m d'alçada per 15 m d'amplada (on la tradició diu que es reunien les bruixes en aquelarre), alçat sobre el bosc espès de l'Avetosa (1.460 m) i l'Estret (1.590 m), i dominat pel Pic de Roca Foradada (1.975 m), punt culminant de la Serra de Gavarret.
42.3009, 1.7569
Passat l'Estret de Roca Foradada, al peu del Serrat de la Muga, s'obren els prats subalpins d'El Pradell de Pi i la Font del Pradell (1.710 m) amb el Solà del Pradell. Més amunt, a la carena divisòria del Serrat de la Moixa, s'alça el cim d'El Pradell (2.202 m), amb vista directa al Pedraforca i a tota la vall.
42.3064, 1.7492
Al final de la pista forestal de la Vall de Pi (1.750 m) s'estenen els Prats i la Baga del Gònec, presidits pel Refugi del Gònec (cabana lliure de muntanya i de pastors) amb la Font del Gònec i el seu abeurador just al davant. A la dreta del refugi arrenca el camí dels pilons de pedra pel Solà dels Cortals (1.610 m) cap a Cortariu.
42.2963, 1.7494
Per damunt dels Gònecs i del Pradell, envoltats de boscos de pi negre i neretars, es troben les clarianes i pastures d'alta muntanya de Prat Rodó (1.920 m) i Prat Sobirà (1.960 m), històricament aprofitades a l'estiu pels ramats del poble de Pi i avui territori predilecte de l'isard i el gall fer.
42.2926, 1.7434
Tancant la capçalera de la Vall de Pi s'alcen els imponents penyals calcaris del Roc del Llamp (2.250 m) i el Roc Roig (2.050 m), sota la carena axial del Cadí que enllaça la Foranca de la Muga o Pas del Bou (2.180 m), el Coll de Tancalaporta (2.325 m), el Puig dels Terrers (2.466 m) i el Comabona (2.548 m).
Arrossega amb el botó esquerre per desplaçar-te i amb el botó dret (o Ctrl + arrossegar / dos dits) per inclinar i girar la càmera 3D sobre la vall.
Entre els 1.600 i els 2.200 m domina el bosc subalpí de pi negre i les avetoses monumentals (com l'Avetosa de Pi, la Baga del Gònec i el Bac de Nèfol), amb nerets i talabards. Per sota dels 1.600 m trobem pi roig, roures, freixes, trèmols, pollancres, salzes, bedolls, faigs i cirerers bords.
Isards (emblema de la Vall de Pi), cabirols, cérvols, senglars, guilles, llebres, fagines i esquirols habiten la vall. Als boscos ombrívols sota el Cadí —al paratge anomenat Els Galliners— hi viu el gall fer i el picot negre, i a les Basses de Gallissà hi nien les cigonyes i hi viu la llúdriga.
Els cingles de la Roca Foradada, el Roc del Llamp i el Cortal del Po foren fins a començaments del segle XX refugi dels últims llops del Cadí i escenari d'antigues llegendes de bruixes (llegeix el dossier històric dels llops a Pi en PDF).
Itinerari clàssic que remunta suaument el curs del riu de Pi des del nucli urbà (1.075 m) per la pista de la vall fins al paratge i refugi de l'Agre (1.355 m), gaudint del bosc de ribera, les fonts d'aigua fresca i els murs de pedra seca.
Passejada planera i assolellada entre prats de dall que surt del barri del Pedró de Pi, travessa el pintoresc poblet d'Olià (1.080 m) i arriba fins a l'església romànica i el campanar inclinat de Santa Eugènia de Nerellà (1.060 m).
Recorregut circular pel sector septentrional de Pi fins a la ribera del Segre i les llacunes de la Bassa de les Encantades i la Bassa dels Tirons, punt d'observació d'aus aquàtiques, cigonyes i llúdrigues prop de l'antic molí medieval de Pi.
Excursió panoràmica que puja pel camí de Cortariu (1.230 m) i les seves quatre cases històriques, enllaça amb el poble veí de Nas (1.225 m) amb vistes obertes a tota la Cerdanya i retorna cap al Pedró i Pi.
L'excursió més emblemàtica de la muntanya de Pi. Des de l'Agre (1.355 m) s'endinsa al bosc d'avets de l'Avetosa (1.480 m), creua el pont sobre el torrent de Pi amb vista frontal a l'arc de la Roca Foradada i puja fins al Corral del Por (1.585 m).
Itinerari senyalitzat que passa per l'antic vilar de Nèfol (1.250 m), puja pel Bac de Nèfol fins al Mirador de la Senyera i connecta amb el paratge de la Roca Foradada de Pi.
Ruta de muntanya que remunta la Vall de Pi passant per la Roca Foradada o Cortariu fins a assolir els prats subalpins i el Refugi del Gònec, als peus mateixos de la muralla del Cadí.
Enllaç des de Pi amb el Santuari de Talló i la veïna Vall de l'Ingla per seguir el Camí dels Bons Homes (GR-107) o el Camí dels Segadors (recorregut per Pablo Picasso el 1906) i visitar el mirador del Cap del Ras i la Fou de Bor.
Ascensió d'alta muntanya a un dels grans cims de la Serra del Cadí passant pel Coll de Pendís, el sector del Pradell i la carena axial amb vistes pirinenques de 360 graus.
Ascensió a peu des del Gònec i Prat Sobirà fins al cim del Puig Terrers (2.466 m), o gran volta circular en BTT / e-Bike (Ruta 13 BTT Cerdanya) que enllaça Pi, Nèfol, la Roca Foradada, el Refugi del Gònec i Cortariu.
valldepi.catHem recuperat i preservat els documents històrics, estudis lingüístics, genealogies cerdanes, fitxes d'excursions i fotografies de l'antic web de la Vall de Pi perquè estiguin sempre disponibles per als veïns i investigadors.
Delimitació medieval de termes entre Pi i Bellver amb creus a la roca.
Edicte oficial de l'EMD de Pi del 26 de setembre de 2006.
Crònica i memòria històrica de la presència del llop a la vall.
Recull lèxic i dialectològic de la parla tradicional cerdana.
Fitxa topogràfica original d'ascensió al refugi del Gònec.
Fitxa original d'ascensió al Comabona pel Coll de Pendís.
Estudi genealògic dels barons i senyors de la Vall de Pi.
Monografia històrica i genealògica cerdana de l'arxiu de Pi.
